Es celebra el Fotoflying 2006 a Cornellà

Quatre anys després que Eurekia ideés i organitzés el Fotoflying 2002 ha tingut lloc la segona edició d'aquest acte en una ciutat que ha demostrat no solament ser una fantàstica plataforma de llançament per a polítics presidenciables i duets musicals sinó també per a Fotoflyers novells.

Els enlairaments es varen produir a l'escola IES-SEP Esteve Terradas i Illa en la qual el senyor Bofill casualment exerceix la docència. Algunes ments perspicaces han trobat una relació entre els dos fets, però van del tot errats aquells que pensin que es d'Eurekia la idea de portar a la pràctica en l'anomenat centre aquest esdeveniment quasi-olímpic .

La cosa va sorgir en un esmorzar amb la eminent professora Pepi Tost en el qual el senyor Bofill va explicar la seva pertinença a una organització que practica el terrorisme creatiu i algunes de les accions realitzades. Allò que en principi solament semblava ser un tema de conversa més per acompanyar un entrepà i una tònica va tenir conseqüències no previstes pel 50% de la cúpula d'Eurekia.

La perillosa imaginació de la senyora Tost es va posar a cavil·lar (aproximadament durant mig segon) i va exclamar: Hem de fer el Fotoflying a l'escola! I no solament això sinó que a més li ho va dir a una altra professora del centre que es sospita que segrega substàncies euforitzants de manera incontrolada: la senyora Barnadas.

En fi que la senyora Barnadas amb els ulls encesos i posseïda es va posar a impulsar el tema i ningú es va atrevir a portar-li la contrària no fos cas que comencés a girar el cap i a dir paraules en sànscrit.

Així vàrem arribar al dia 22 de juny i es va instal·lar al pati de l'escola una plataforma de llançament formada per un plint (allò que tota la vida li hem dit plinton però que els diccionaris es neguen a acceptar), un matalasset (encara que sembli mentida aquesta és la manera que un català ha d'anomenar a les colxonetes) i també es van col·locar les cortines de la sala d'actes penjades darrera dels que saltaven per tenir un fons homogeni ja que malauradament a l'escola no hi havia cap lloc des d'on es podés fer les fotografies amb únicament el cel de fons.

Però a més a més d'aquesta obra d'enginyeria també hi havia un conjunt de personatges, tots del departament d'Arts Gràfiques, fent de les seves. Així hi havia el cap del departament (el senyor Mora) que anava vestit amb un vestit cerimonial japonès i que feia la instrucció dels fotoflyers, la senyora Tost a la percussió donant emoció en el moment dels enlairaments, la senyora Font vestida amb kimono i uns espectaculars mitjons de color blau fosforescent reclutant indecisos i el senyor Reverte també en kimono donant massatges post-fotoflying.

Allò semblava la setmana del Japó a El Corte Inglés. En fi que una quarantena de fotoflyers (bàsicament personal docent i administratiu però també algun alumne que passava per allí) van poder gaudir dels efectes revigoritzants de no tocar de peus a terra i van aconseguir la seva llicència de vol (disseny exclusiu de la senyora Sànchez).

La setmana següent, concretament el dia 30, va tenir lloc la projecció del vídeo amb els salts i aquí va entrar en joc un altre posseït, el senyor Vicente, que va utilitzar els seus poders per tal de posar un cel de fons fantàstic a tots els fotoflyers i que no va escatimar esforços per tal de brindar als fotoflyervidents la experiència de plenitud anhelada.

Finalment l'eufòria es desfermà de tal manera que quan el personal organitzador del Fotoflying 2006 arribà al refrigeri de fi de curs que se celebrava just després de la projecció les escopinyes i la resta d'espècies de l'ordre dels aperitius havien volat.